1 1 f. [LC] Acció de caure. La caiguda d'un cos en el buit. Una caiguda de cavall. Deturar la caiguda del pèl. 1 2 [LC] a la caiguda de la fulla loc. adv. Quan cau la fulla, a la tardor. 1 3 [LC] a la caiguda del sol loc. adv. A la posta del sol. 1 4 [LC] tenir la caiguda a l'esquerra Una cosa, estar inclinada cap a l'esquerra. 1 5 [LC] tenir la caiguda a la dreta Una cosa, estar inclinada cap a la dreta. 1 6 [LC] [FIF] caiguda lliure d'un cos Caiguda d'un objecte sotmès exclusivament a l'acció de la gravetat i a la resistència de l'aire. 1 7 [AGF] caiguda dirigida Acció d'abatre un arbre fent-lo caure en una direcció determinada. 2 1 f. [LC] Acció de sucumbir. La caiguda del ministeri. La caiguda dels àngels. Tenir algú una caiguda. 2 2 f. [LC] Rendició d'una plaça forta. La caiguda de Jerusalem. 2 3 [LC] anar de caiguda Estar en decadència. Les festes populars van de caiguda. 3 f. [FL] En ling., desaparició d'un fonema d'una determinada posició sense influir en la natura fonètica dels fonemes veïns. La caiguda de les vocals àtones finals diferents de a. 4 f. [FIF] caiguda de potencial [o caiguda de tensió] Diferència de potencial entre dos punts d'un circuit, produïda pel pas d'un corrent elèctric a través d'un element disposat entre aquests dos punts. 5 f. [LC] Part penjant d'una peça de roba, d'unes tovalles, etc.
